L'arquitectura religiosa de l'alta edat mitjana de la Cerdanya presenta un conjunt unitari d'edificis de dimensions reduïdes on sobresurten l'antiga canònica de Santa
Maria de Talló o l'església parroquial de Sant Pere d'Alp. La renovació arquitectònica del segle XI implantà les formes llombardes molt simples i provocà
nombroses construccions
mancades de decoració. No obstant això, elements llombards com les arquacions cegues són
corrents a la comarca.
Santa Maria de Talló
Aquesta tendència perdurarà fins a la fi del segle XII, caracteritzat
per la reforma d'alguns edificis i pel perfeccionament en el treball de la pedra, així com
per un canvi dels motius ornamentals amb presència d'escultura a les portalades i les finestres.
Les representacions religioses, en talla de fusta, se centren en el Crist en Majestat i la
Verge Maria, la devoció a la qual ha estat estesa en totes les esglésies de la comarca fins
als nostres dies.
Sant Miquel d'Eina
Es conserven pocs vestigis de pintura mural, els quals, excepte alguna mostra
a la Cerdanya d'administració francesa, han passat a formar part de les col·leccions de
diferents museus catalans i forans.
