La Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc, transcorre transversalment des de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, fins a Bassella, al límit meridional de l'Alt Urgell; és a dir, des de la Mediterrània fins al començament de les terres planes de ponent.El recorregut segueix primer la vall del riu Tet per enllaçar després amb la del Segre i forma un corredor natural amb un únic obstacle orogràfic, el coll de la Perxa, si fa no fa a meitat de camí. La ruta travessa les comarques del Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i l'Alt Urgell. La zona pirinenca que comprèn la Via Romànica constitueix un territori amb característiques físiques molt semblants i posseeix unes arrels culturals comunes que es remunten al començament de l'edat mitjana.

L'actual línia fronterera que s'estén al llarg dels Pirineus poca cosa té a veure amb les divisions polítiques d'aquella época. Les comunitats d'ambdues vessants de la serralada mantenien uns nexes sòlids, tant de llinatges feudals i d'administració religiosa com de relacions humanes i comercials. Parlem, per tant, d'una mateixa cultura, els vestigis de la qual han arribat fins als nostres dies expressats en centenars de monuments romànics. Es tracta, per tant, d'un conjunt monumental forca homogeni i alhora ric en matisos, singulars i atractius, que abasta una zona pirinenca perfectament definida.

Sant Andreu de Baltarga		Santa Maria de Talló		Sant Esteve de Prullans		Sant Miquel d'Eina

L'arquitectura religiosa de l'alta edat mitjana de la Cerdanya presenta un conjunt unitari d'edificis de dimensions reduïdes on sobresurten l'antiga canònica de Santa Maria de Talló o l'església parroquial de Sant Pere d'Alp. La renovació arquitectònica del segle XI implantà les formes llombardes molt simples i provocà nombroses construccions mancades de decoració. No obstant això, elements llombards com les arquacions cegues són corrents a la comarca.

Aquesta tendència perdurarà fins a la fi del segle XII, caracteritzat per la reforma d'alguns edificis i pel perfeccionament en el treball de la pedra, així com per un canvi dels motius ornamentals amb presència d'escultura a les portalades i les finestres. Les representacions religioses, en talla de fusta, se centren en el Crist en Majestat i la Verge Maria, la devoció a la qual ha estat estesa en totes les esglésies de la comarca fins als nostres dies.

Es conserven pocs vestigis de pintura mural, els quals, excepte alguna mostra a la Cerdanya d'administració francesa, han passat a formar part de les col·leccions de diferents museus catalans i forans.